logo_imma

Amiga

Fa 13 anys, a una de les meves millors amigues li van diagnosticar una malaltia greu per la qual cosa en molt poquet temps va morir.

Ella era una persona presumida, divertida, molt activa, detallista i amb molt caràcter, tot just feia 10 mesos que havia tingut una filla, així que el dia que ella va morir es va perdre una mare, una parella, una filla, una amiga, una tieta, una companya de feina… una persona important per moltes persones.

Si en algun moment jo hagués pres consciència que podia morir, m’haguera agradat oferir-li crear alguna cosa especial i bonica per la seva filla, parella i família. Que estic segura els hagués acompanyat en molts moments de les seves vides.

L’haguera animat a gravar una cançó de bressol per la seva filla, un vídeo explicant-li com rentar-se les dents o perquè és tan important menjar verdura. I perquè no una nota de veu aplaudint el seu primer dia de bicicleta i unes paraules per al seu primer dia d’institut o parlant del primer amor. I coneixent-la, ella segur que hagués trobat les paraules per abraçar al seu marit i família en els moments de buidor i tristesa.

Jo haguera volgut dir unes paraules al seu funeral, però no vaig saber fer-ho. Aquell moment ja va passar i moltes coses que li hagués dit ja van quedar allí, però m’agradaria que no li passes a ningú mes, que tothom fos conscient que la mort ens sorprèn i que és difícil d’acceptar, però que vivint conscients d’aquest fet, tenim l’oportunitat de fer coses boniques perquè hem tingut vides boniques.

He tingut l’oportunitat de viure al costat de la seva filla i marit i compartir molts moments amb ells i em sento afortunada.

El meu projecte, és l’abraçada que no et vaig poder fer aquell dia.

Hola! Sóc l’Imma Tàpies. Aquest és el meu blog, un espai de reflexió, d’obertura i de familiarització amb  diferents conceptes i visions de tot el que envolta la mort.

Aquí hi trobareu informació,  documentació i històries relacionades amb el comiat, el llegat emocional, la consciència que la mort forma part de la vida i el dol, aquest procés tan important i necessari en els moments de pèrdua.

Espero que la naturalitat amb la qual m’agrada comunicar-me, que sento és la meva essència, et porti a confiar en mi quan em necessitis.  

Una abraçada

Imma